La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix el dret a viure de manera independent i a ser inclosos en la comunitat. Un any més, en el Dia Internacional de la DisCapacitat, hem de denunciar la situació d’invisibilitat que pateixen les persones amb disCapacitat en els diferents sectors de la societat per poder exercir els seus drets.
Des de la infantesa, les persones amb disCapacitat són invisibles al sistema educatiu. La inclusió a les escoles continua als discursos però encara no ha arribat als pressupostos. Una escola és inclusiva quan pot escolaritzar tot l’alumnat de la zona on s’ubica, i això encara no és possible al nostre territori. Segons l’informe del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat del 2017 de l’ONU, a Catalunya el 88% d’alumnes amb diversitat funcional no van a l’escola ordinària i només un 2% hi passen el 100% del temps.
I un cop acaba l’etapa educativa, continuen invisibles. Només 1 de cada 4 persones amb disCapacitat en edat laboral treballa (25,9%), enfront del 64,4% de la població general. Sovint s’entén la inclusió de persones amb diversitat funcional al món laboral com un acte de solidaritat, però no. Tenir un treball digne és un dret.
Com també ho és l’habitatge propi. Hi ha més de 3.000 persones amb disCapacitat esperant una plaça residencial a Catalunya i algunes hauran d’esperar 10 anys. També 10 anys fa que estan congelades les ajudes i concerts a les entitats que es dediquen a oferir-los els suports que necessiten. Cada vegada són més invisibles en els recursos. Això provocarà que es perdin algunes de les fites aconseguides els darrers anys.
I totes aquestes informacions sovint són desconegudes per les pròpies persones afectades, perquè les persones amb disCapacitat també tenen vulnerat el dret a la informació. Sense accessibilitat hi ha persones que no entenen el què indiquen els cartells, que no poden informar-se a través dels mitjans de comunicació o no tenen ple accés a la cultura, entre d’altres.
En definitiva, les persones amb disCapacitat són invisibles en el dia a dia. S’ha avançat però encara queden molts reptes pendents. Esperem que aquestes línies serveixin per agafar consciencia i fer visible la realitat de la disCapacitat, perquè cal la implicació de tothom per aconseguir una societat inclusiva, una societat de la qual tothom en forma part, sigui com sigui. És hora de dir alt i clar que NO SOM INVISIBLES.
