Una Associació, una il·lussió, una esperança!!!

Hola a tots, som en Carles i Noelia (pares d’en Biel), Joan (avi) i Idra (germana).

Quan en Biel va néixer la nostra vida va canviar, ell sempre ha sigut un lluitador què ens ha ensenyat a gaudir de les petites coses que ens regala el dia a dia. Volem compartir amb tots vosaltres Superació, Solidaritat, Lluita, Generositat, Felicitat i us animem a que ens acompanyeu en la nostra gran aventura “Amics d’en Biel”.

Tot va començar amb en Biel, un nen que va néixer amb una radiculopatia medular con síndrome cola de caballo . Malgrat la necessitat d’operacions, la sanitat pública s’hi va negar ( sempre explicacions sense fonaments) “un nen que acabarà en cadira de rodes“. El cost era elevadíssim i la família d’en Biel no el podia assumir.

Però un bon dia, a la Rosa (una amiga de la família) li va arribar una informació, s’estaven finançant operacions d’altres nens i nenes que es trobaven en una situació similar a la d’en Biel, mitjançant la recollida de taps.

Així que, vinga! ¡Manos a la obra! A recollir taps per tot arreu! Taps per l’operació d’en Biel! La resposta de la gent va ser immediata, tothom col·laborava desinteressadament. Es van oferir botigues, forns de pa, bars, restaurants, escoles, entitats diverses, petites i grans empreses, gent particular… A més diferents entitats i empreses han ajudat fent donacions. I gent magnífica, com en Miquel Osset, un bon amic, escriptor i propietari de l’Editorial Proteus, que es dedica a la divulgació de la ètica. Va escriure un conte d’aventures preciós, En Biel al Laberint, amb l’extraordinària col·laboració d’Eduardo de la Torre com il·lustrador, que té una capacitat immensa de treball, ingeni i sensibilitat. Ells han col·laborat cedint tots els guanys de la venda del llibre, que ha estat un èxit, per l’operació d’en Biel.

En fi, ha estat una mobilització increïble per part de tothom i una experiència molt enriquidora, que ens ha fet créixer com a persones, que ens ha fet creure en la gent i ens ha fet pensar que no hi ha barreres. En Biel té onze anys, està operat, està bé i és feliç!

Però vam pensar: i ara què? Això no pot acabar aquí. No, això no acabava aquí, tot just començava, era l’origen de la nostre Associació, perquè hi ha nens, nenes, joves, en definitiva, persones, que necessiten de tots nosaltres, de la gent que pensem que tot és possible, perquè tenim el poder de la solidaritat, de la lluita, el poder d’estimar. Per això volem ser l’eco de les seves veus, de les seves mirades, si tanquem els ulls i obrim el cor, veurem més enllà. Ara ja no ens aturarà res!

No hi ha barreres! Gràcies!